Sembrar, cooperatives i sostenibilitat són paraules molt potents que no sempre van connectades. Quan això passa s’activen moltes possibilitats de millorar el sól, fer créixer i generar fruits que retroalimentaran el procés. Hem fet servir aquesta metàfora agrícola que permet entendre què estem parlant d’incorporar la mirada i la pràctica de la sostenibilitat en els processos socials. Així ho ha recollit Doris Boira a l’article que porta aquest títol, “Sembrant la sostenibilitat en el terreny cooperatiu”, per a la revista Quaderns d’Educació Contínua del País Valencià que dediquen el darrer número 44 a un tema clau per aquests temps, Ecopedagogia, ciutadania i processos d’educació permanent i popular. Amb una mirada en perspectiva i la intenció d’extreure i compartir aprenentatges presentem algunes de les actuacions realitzades des de la línia sòcio-ambiental de la cooperativa, que anomenen LA TACA D’OLI. Es tracta d’una repassada contextualitzada a alguns dels projectes més estratègics pel caràcter comunitari i la incorporació d’aspectes relacionats amb la sostenibilitat sòcio-ambiental. I, per suposat, seguim estenent aquesta “taca d’oli” de la sostenibilitat als barris perquè ja no és possible ni aconsellable separar la vessant social de l’ambiental en l’actual context de crisi global.
L’ecoalfabetització ciutadana és una manera accessible de connectar-nos amb la natura de proximitat a partir de relacions significatives que fan circular l’economia des dels coneixements i les habilitats de totes. I per això és important mantindré una perspectiva orgànica, de baix a dalt i de dins a fora, i també de gènere, intercultural i intergeneracional integrant aprenentatges vivencials que són essencials per afrontar els temps de crisi -no només climàtica- amb “esperança activa”. Entenem l’aprenentatge com un procés viu que implica obrir-nos a una “ecologia de sabers” coherent amb el món divers i interdependent del que formem part. Ho hem estat fent tant en la gestió d’equipaments de proximitat, al Casal d’Entitats Mas Guinardó impregnant la programació i el suport associatiu per construir Barris en transició cap a altres economies, a Ca l’Isidret en el marc del projectet d’innovació social B-Mincome, al Parc del Guinardó aportant el coneixement de la permacultura amb Parc in process, o en el marc de processos comunitaris per plantar i cuidar escocells per Millorar el benestar als barris del Besós-Maresme … Perquè com diem a l’article que podeu llegir a continuació, “començant per lo local podem aportar aprenentatges que van més enllà i són traslladables a altres territoris d’on han sorgit” si entenem els aspectes importants i sabem escoltar el què demana emergir a cada indret per poder encaminar els passos a una transició sòcio-ambiental realment per a tothom.
“Els temes ambientals cada cop ocupen més temps, vulguem o no, a les pantalles dels informatius i també a les nostres vides sota el titular d’emergència climàtica. En el període de confinament arran la pandèmia mundial l’impacte contaminant de les accions humanes en la natura va disminuir d’una manera tant significativa que mos ha fet vore el que podríem anomenar “la magnitud de la tragèdia”. Ara bé, no està tant clara la connexió entre el que li passa a l’entorn i el que natros podem fer al respecte”.
O aprenem a sostenir-nos o mos juguem el clima !
Quedar-nos com estem no és sostenible.
Què ens cal aprendre en aquests temps de pandèmia?
Per accedir a l’article complet Cliqueu AQUÍ
